Renda bàsica universal VS. Ingrés mínim vital

“El Banco de España eleva un impacto del coronavirus con una caída de la economía española de hasta el 15,1% en 2020” +. Després de veure les múltiples catàstrofes causades per la pandèmia, els pensadors comencen a reflexionar sobre la Renta Bàsica Universal (RBU) com a reforma per combatre les desigualtats econòmiques. La RBU és una transferència periòdica entregada per l’Estat a totes les persones majors d’edat que componen una societat, de manera individual i sense necessitat de complir cap requisit per obtenir-la +. Però, de l’altra banda, hi ha molts pensadors que es posicionen en contra de la RBU. Després d’haver vist la definició d’aquesta reforma podríem qüestionar-nos; la Renta Bàsica Universal es podria considerar com la clau d’una economia més igualitària? O hauríem de reformar tot el sistema econòmic per poder aproximar-nos a la igualtat total? Per aquesta anàlisi, ens basarem en tres articles diferents. En primer lloc tenim l’article Ingreso Mínimo Vital versus Renta Básica Universal escrit per Joserra González Parada +. En segon lloc tenim l’article Per una renda bàsica universal i incondicional més enllà de la situació actual: una proposta per un món que s’acaba escrit per Núria Alabao, Bru Laín i Daniel Reventós +. Per últim, presentem un nou article anomenat La autogestión para otro mundo posible escrit per Catherine Samary +. Aquesta anàlisi comportarà tres parts. La primera serà dedicada a la problemàtica social de la RBU. La segona, consistirà a veure els pros i els contres de la RBU en l’economia. I finalment, la tercera part, parlarem d’un nou sistema econòmic que podria ser factible.

Joserra G. Parada, qüestiona la universalitat de la URB. Ens diu “ No se debería llamar universal una idea pensada desde los países ricos y para los países ricos, por ello hay que insistir que la Renta Básica Universal NO ES UNIVERSAL”. Però bé, aquesta universalitat s’enfoca en l’àmbit nacional, és a dir, cada Estat decideix si vol o no instaurar aquesta reforma. A més, s’hauria de veure la taxa de corrupció de l’Estat que hi ha en aquests països per entendre que no es pot implantar la RBU. Per tant, la universalitat de la RBU considera tots els habitants d’una mateixa nació (d’un mateix país, sabent la seva situació econòmica). Arribats a aquest punt, ens trobem amb un altre factor que podria induir a error a la RBU, com ens explica Joserra G. Parada “Pues siendo lógico que nadie quiera aceptar un trabajo penoso por un sueldo miserable teniendo cubiertas sus necesidades básicas, […]”. És a dir, si tinguéssim assegurades les nostres necessitats bàsiques, les persones buscarien treballs més prestigiosos per poder tenir un “extra”. Però bé, segons la mateixa pàgina web de la Renda Bàsica Universal, ens explica que aquesta no pretén substituir el que és el treball, simplement donar un suport monetari a totes les persones. Una característica del capitalisme és que cada vegada més, la societat té com a tendència tenir més i més capital, aquesta renda no seria suficient per cobrir totes les despeses personals d’una persona, sinó que cobriria la part de les necessitats bàsiques de cadascú. Un altre problema que denuncia Parada, és el fet que la RBU no inclou solucions per molts altres problemes socials actuals “no incluye en su estrategia las guerras, las migraciones, los millones de desplazados, la desnutrición crónica, la pobreza extrema, (…)”. Però bé, no s’ha d’oblidar que la RBU només és una de les tantes reformes que hauríem d’implementar per arribar a una economia més igualitària. Això mateix ens diu l’article a favor d’aquesta reforma “La renda bàsica seria una mesura —de gran envergadura, sens dubte— de política econòmica. Però la política econòmica està formada per un conjunt molt ampli de mesures fiscals, monetàries, laborals…”.

D’una altra banda tenim l’aspecte econòmic que té un rol important. Una de les preguntes freqüents és: com es finança la RBU? Aquesta problemàtica la veiem en l’article de Parada “Nada hace pensar que el resultado sea una economía sostenible, pues centrados en la distribución de la renta, no se explica cómo se mantendrá una producción que se realice en el mercado para generar dicha renta, si no es continuando con la lógica del crecimiento del capitalismo.”. Doncs bé, com explica un dels articles “encara que podrien treure’s perfectament d’altres partides pressupostàries, com ara l’exèrcit, la casa reial, etcètera” +. Ni seria necessari augmentar els impostos sabent que a Espanya s’ha pagat 20.000 milions en 2020 a l’exèrcit +. Si traiem encara que fos 5 milions cada any d’aquesta suma, ens donaria per finançar la RBU. Aquest fet ens reenvia a la reflexió sobre el perquè els rics gaudirien d’aquesta renda si no ho necessiten. Tot comporta un risc, hi haurà que s’aprofitaran de la reforma i d’altres que no ho aconseguiran per molt que ho necessitin. Per això, en l’article a favor d’aquesta reforma, ens diuen “I si algú “que no ho mereixi” la demana i la rep, que se li descompti en la declaració d’IRPF del 2021. L’Estat té molts recursos perquè “qui no ho mereixi” no s’aprofiti de la situació.”. Sabent això, es podria instaurar la RBU, encara que no estigués completament exempta d’abusos. Com podem veure en l’article de Parada, per molt que poguéssim finançar la RBU, seria difícil assegurar el seu bon funcionament a causa les elits econòmiques que controlen el poder polític. Per molt que això sigui observable, hem de veure la part positiva; hi hauria una disminució de pobresa notable en Espanya.

Veiem que la qüestió de la RBU, és un gran debat amb arguments convincents que siguin en contra o a favor. Per molt que sigui difícil d’imaginar, el capitalisme pot no ser la solució més adequada en termes d’igualtat. Samary proposa un sistema d’autogestió. És a dir “se trata, por consiguiente de subordinar los instrumentos y las instituciones a la responsabilización de los seres humanos asociados que las definen, sin presuponer que ya tenemos un modelo eficaz”. L’Home és responsable de satisfer les seves necessitats bàsiques i una de les maneres més eficients seria l’associació d’un grup d’individus que es mouen per un mateix interès i doncs arribar a l’objectiu comú. En alguns països com França o Suïssa, s’han creat comunitats de persones anomenades “ecosistemes” en les quals, cadascú té una responsabilitat en el que fa la seva comunitat (persones que fan el menjar, d’altres que netegen les zones comunitàries, etc.). D’aquesta manera, les despeses i els esforços són menors, ja que estan realitzats per tothom, però a petita escala. Es podria denominar com a un cert socialisme autogestionari: “está regulado por una democracia económica en base a una propiedad social autogestionada que politiza las opciones económicas, subordinando a ellas tanto las formas mercantiles como la planificación.”. Amb un sistema d’aquest tipus, totes les persones tindrien un habitatge i de què alimentar-se i no haver de recórrer sempre a un sistema monetari discriminatori.

Per concloure aquesta anàlisi, hem vist que la RBU és molt criticada pel fet de no adaptar-se correctament amb el sistema econòmic actual. De l’altra banda, podria ser una de les reformes que ens aproparia a una igualtat econòmica, ja que les necessitats bàsiques de tothom estarien assolides per la reforma. Però bé, és molt probable que el sistema econòmic i polític en general s’hagi de canviar per evitar cavar una bretxa més profunda entre rics i pobres. S’hauria d’instaurar un sistema més pensat en el col·lectiu, l’interès general i la solidaritat entre tots. Pot semblar utòpic, però en diversos països ja s’està fent comunitats d’aquest estil. Així doncs, podríem qüestionar-nos; com podríem generalitzar aquesta tendència de comunitarisme i col·lectivisme?